Chuanhua Tang
Després de tants viciosos excessos i de tants atemptats contra la virtut decidíem que calia posar fre i reconduir les nostres vides abans no fos massa tard. Amb uns calsotets de recanvi abandonàvem la gran Taipei amb rumb al temple budista de Chuanhua Tang, a les muntanyes, on hi passaríem la nit després d’una caminadeta. La guia ens advertia de les antigues normes que prohibien parlar durant els àpats, però al descobrir (després de pagar) que aquests eren a base d’herbotes bullides que ni un conill en plenes facultats psicològiques es menjaria, decidíem alimentar-nos a base de les cerveses que ens venia un home entranyable a escassos vint minuts del temple. Amb el pecat tan aprop i amb herbotes bullides com a àpat, qui té pebrots de purificar-se?
